NATIVIDAD YARZA PLANAS
(1872-1960)

Mestra i política

«Actualment, les dones, a causa de la seva instrucció deficient, no han sabut, encara, emancipar-se, ja que pesen molt damunt d’elles els prejudicis que els ha inculcat el clericat, amb finalitats interessades. Quan la dona catalana s’hagi pogut desfer d’aquest llast i, com a fruit de la seva cultura, pugui opinar lliurement sense els consells del capellà, portarà a cap la seva obra revolucionària, que serà, sens dubte, tant o més avançada que la que han dut a terme fins ara els nostres homes.»

LA HUMANITAT,
13 de febrer de 1934.

Neix a Valladolid el 24 de desembre de 1872. El seu pare treballava de sabater per a l’exèrcit i això feu que tota la família canviés de residència en diverses ocasions. Entre 1904 i 1905 cursa estudis de mestra a Osca i a partir de 1906 comença a exercir a diferents poblacions catalanes fins que aconsegueix la plaça a Bellprat el 1930.

L’arribada de la Segona República accentua la seva implicació política amb la creació, a Barcelona, de l’Associació Femenina Republicana Victoria Kent, conjuntament amb Irene González Barrio, Júlia Balagué Cases, Magdalena Alabart Belart, Josefa Ferrer i Vallès, Francesca Quelart i Ferrer, Teresa Sabadell i Isabel Jornet. Així mateix, fou una destacada propagandista i membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del Districte IX de Barcelona.

El 7 de juliol de 1933 fou elegida vicesecretària de la Junta General Constituent de l’Institut Laic Benèfic de Catalunya. Els mals resultats obtinguts pel Partit Republicà Radical Socialista, encapçalat per Marcel·lí Domingo, a les eleccions generals del 19 de novembre de 1933, propicien la seva marxa a Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 de gener de 1934 encapçala la llista municipal de Bellprat per aquesta formació i guanya els comicis, per només cinc vots, a la Lliga Regionalista, fet que la converteix en la primera alcaldessa a Catalunya. Tanmateix, el seu mandat fou efímer, perquè aquell estiu passa a ocupar la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt, on residirà fins a l’inici de la guerra.

A l’inici del conflicte bèl·lic s’allista, als seixanta-tres anys, a la columna comunista Del Barrio i es trasllada al front d’Aragó, on fa tasques de proveïment per a les trinxeres. El 1937 assisteix al Primer Congrés Nacional de la Dona. La derrota republicana l’obliga a exiliar-se a França, on pateix moltes penúries treballant com a planxadora malgrat la seva elevada edat. El 1953, als vuitanta-un anys i vivint a Tolosa de Llenguadoc, rep ajuda del Spanish Refugee Aid, Inc. La complicació d’una caiguda fortuïta quan pujava a un autobús suposa la seva defunció el 16 de febrer de 1960.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies